Atzucac

PARAULA
Atzucac (del DIEC)
1 m. [LC] [HIH] [GG] Carreró o camí sense sortida.
2 m. [LC] per ext. La discussió es troba en un atzucac.













REFLEXIÓ
És una paraula que em provoca por, és difícil trobar la solució, dóna tristor, és fosca...

Però si li trec el contingut i la pronuncio m'agrada la sonoritat: ad-zu-cac, ad-zu-cac, ad-zu-cac...

Conec una persona que associo sempre amb aquesta paraula i, actualment, és en un atzucac tot i que espero que ben aviat trobarà la sortida :)

Xerinola

PARAULA

Xerinola (chirinola) Anglès ni idea

Gresca, tabola, soroll festiu.

REFLEXIÓ

Ha estat una paraula que conèc des que era menut. Sempre m'ha agradat per la sonoritat, i per l'alegría que transmet. No la faig servir sovint, pero quan ho faig, s'enrriuen de mi. Sempre surt algú que li fa gracia, i realment ho entenc, cada cop està més en desús. Així amics que reivindico aquesta paraula! Us animo a utilitzar-la sempre, i a que perduri en el temps.

Salut!

Glicines

PARAULA:
Glicina
Liana caducifòlia de la família de les papilionàcies, de tiges robustes, fulles pinnaticompostes, flors d'un blau violeta o blanques, en grans raïms pènduls, i llegum pilós originària de l'Àsia Oriental i cultivada en pèrgoles i murs (Wisteria sinensis o Glycine sinensis).











Exhibició de glicina (Oriol Lladó)

REFLEXIÓ

Les glicines són unes flores precioses, com es pot veure a la foto de més amunt. Vaig aprendre aquest substantiu i molts d'altres noms de flors i plantes llegint Mercè Rodoreda. Coincidint amb l'Any Rodoreda, em proposo recuperar algunes d'aquestes paraules que jo, com a urbanita que sóc, desconec força.

Espicossar

PARAULA
Espicossar(Picotear)
En anglès no se pas com es diu, si algú ho sap.

Picar, les gallines i altres ocells, els grans, les pedretes, etc, que troben a terra.

REFLEXIÓ
Realment, és un paraula que m'ha sorpès, doncs sempre deia mira com menjen les gallines. Realment és una paraula que no he sentit mai. I ara que l'he conegut, he volgut compartir-la amb vosaltres, així podem aumentar el nostre vocabulari, i que no ens agafi per sorpesa.

Salut

CARCANYOL

PARAULA

Carcanyol és una paraula que vaig conèixer en venir-me a les mans una novel·la, en traducció al castellà, de Caterina Albert (Víctor Català) que desconeixia que existís. La versió en castellà tenia el títol de La enjuta. No tenia ni idea de què era una "enjuta".

Segons el diccionari castellà "enjuta" en llengua catalana era un "carcanyol". Tampoc tenia ni idea de què era un "carcanyol".
Un carcanyol és segons el nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: l'espai lateral i inferior d'una volta comprès entre l'extradós de la volta i el de les voltes contigües o les prolongacions dels murs sobre els quals recolza la volta.

REFLEXIÓ:

Aquest espai, en una casa amb voltes, és el que antigament s'aprofitava per amagar-hi peces de valor, diners,... donat que al damunt hi havia el terra de rajols.

Tots tenim una identitat

PARAULA
Identitat (identity, identidad)
Atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora i sota el mateix respecte, no ésser.

REFLEXIÓ
Tots tenim la nostra propia identitat, i no voldirem sota cap concepte perdre-la en part o totalment.
Perquè els polítics, s'entesten en utilitzar les identitats dels seus ciutadants per confronta-los, enlloc de dedicar-se a governar? Crec que hauria d'estar penat que aquests representants del poble poguesin ser empresonats, cada cop que els i surten barbaritats per la boca, respecte els ciutadans. Això no se pas com ho arreglarem, crec que no té remeï. I vosaltres creieu que n'hi ha alguna?

Amb temps, tot acaba al seu lloc

PARAULA
Temps (time, Tiempo)
Durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d'una manera contínua i uniforme i que hom mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions, etc.

REFLEXIÓ
Temps és el que em fa falta per escriure cada dia, i la veritat ara no en tinc massa. Però bé, seguirem aqui les reflexións. Us convido a tots a formar part.
Bé temps és el que cal perquè tot acabi al seu lloc. Perquè deixin de burxar als catalans, perquè ens deixin en pau amb les nostres punyetes, que per ells són rucades, i per nosaltres molt importants, com la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre país.
Quan ens deixaran segregar-nos?
Quan ens respectaran?
Quan ens deixaran governar-nos?
Quan serem un país lliure?

Bé la veritat és que el que ens fa falta a tots és paciència, i aconseguir que els catalans tinguem la imortalitat, i si més no, viure cent anys més, així ens en podrem enriure d'aquells que ens fan la guitza, i potser aconseguirem ser un país lliure. Però ens calen molts anys.

Bë fins aviat amics
SALUT!