Reveixí
Tot i que no és l'accepció principal, recentment he descobert que un reveixí és un. Padrastre dels dits, porció de pell alçada prop d'una ungla. En castellà se'n diu padrastro, respingón. (del DCVB)
REFLEXIÓDe fet, sempre he conegut aquest concepte amb la forma padrastre, però no fa gaire algú em va dir que "tenia un reveixí" i que m'apuntés aquesta paraula.
Reveixí, però, té altres sentits:
- Floc de pèls que creixen en direcció contrària a la normal o a la dels altres.
- Nuc brinós de la llenya.
- Formiga vermellosa, molt petita, bellugadissa i que pica molt fort reblincant (ei, reblincar!) enlaire l'abdomen en forma de cor; sovint habiten dins l'escorça de les alzines sureres corcant-les amb nombroses galeries.
- Porció d'un objecte alçada en direcció contrària a la normal.
- Persona molt vivaç i sobretot molt irascible.
8 comentaris:
De petita, quan els carrers eren de terra i havia acabat de ploure, la mainada jugàvem a fer botarades i les àvies ens esbardufaven: "Vailetes, no remeneu la terra amb les mans que us sortiran reveixins". I a fe que ens en sortien!
Ara, encara que no en tingui gaire sovint, continuo fent-la servir i no sabia que se'n digués d'altra manera.
Tambe es deia "tenir el nas reveixinat" quan la punta s'aixecava enlaire.
Jo també l'he feta servir des de sempre. A Barcelona ciutat, però, no la faig servir perquè pressenteixo que poca gent m'entendria.
Molt bon blog, tot i que el títol és força depriment! De totes maneres, estic segura que no ets tan pessimista com podria semblar al primer cop d'ull! Si ho fossis, ja no haguessis creat aquest blog!
xoia: doncs això del nas tampoc no ho havia sentit.
la teresa: ara ja tens una barcelonina que t'entendria. I t'asseguro que si pogués li canviaria el nom al bloc, però l'administrador no em deixa :P
Em permeto la llibertat de proposar-vos noves paraules pel vostre blog (espero que no us faci res...).
Pensant en les mans (per això dels revaixí): sangtraït, mula, durícia
Pensant en els peus: renòs
Totes són paraules que, molt emprades fa no gaire anys, comencen a caure en desús...
Reprenc el fil de la Teresa amb les ferides i patacades i us proposo la bussoga/bossoga. A l'Empordà s'anomenava així el bony que et sortia al cap quan t'hi ventaves un cop, també dit nyànyaro/nyanyo. Ara la mainada no se'n deuen fer gaire sovint ...
estem en un curs d´informaticaifem practiques. Perdonen les molesties.
queda més fi si dius que tens un reveixí.
Encara que faig pocs comentaris, et segueixo visitant sovint.
Jo sempre l'he emprat en el sentit que li dóna el DCVB (pell aixecada a prop de l'ungla). Gr`cies al vostre blog ara també sé com s'escriu.
Publica un comentari a l'entrada