dissabte, 15 de març del 2008

Va de vals

EXPRESSIÓ + REFLEXIÓ

Va de vals


En Quim em demana que recuperi aquesta expressió que li va sentir sovint al seu pare i al seu tiet i que jo no havia sentit mai. Busco al Google i només em dóna 4 resultats, així que no sembla que l'expressió tingui gaire extensió.

No sabem l'origen comarcal, municipal o supralocal de l'expressió, perquè les ocurrències que han aparegut a la recerca no detallen el seu origen geogràfic.

Quan li vaig sentir a dir em va sonar a un anunci d'una botiga situada a Montigalà: Ba de baño (que, per cert, no em va agradar gens). Ell em va explicar que es devia referir als temps en què la gent anava a balls d'aquells clàssics, perquè les senyoretes aixequessin el cul de la cadira (perdó!) i dancessin gentilment amb agrestes prohoms :P

En fi, potser ell ens ho aclarirà millor.

dilluns, 3 de març del 2008

Reveixí

PARAULA

Reveixí

Tot i que no és l'accepció principal, recentment he descobert que un reveixí és un. Padrastre dels dits, porció de pell alçada prop d'una ungla. En castellà se'n diu padrastro, respingón. (del DCVB)


REFLEXIÓ

De fet, sempre he conegut aquest concepte amb la forma padrastre, però no fa gaire algú em va dir que "tenia un reveixí" i que m'apuntés aquesta paraula.

Reveixí, però, té altres sentits:

- Floc de pèls que creixen en direcció contrària a la normal o a la dels altres.
- Nuc brinós de la llenya.
- Formiga vermellosa, molt petita, bellugadissa i que pica molt fort reblincant (ei, reblincar!) enlaire l'abdomen en forma de cor; sovint habiten dins l'escorça de les alzines sureres corcant-les amb nombroses galeries.
- Porció d'un objecte alçada en direcció contrària a la normal.
- Persona molt vivaç i sobretot molt irascible.

dimarts, 19 de febrer del 2008

Li va etzibar un cop que el deixà mort

PARAULA
Etzibar

v tr 1 1 Pegar, donar, un cop. De sobte va començar a etzibar bastonades.
2 Engegar, llançar, violentament contra algú o alguna cosa. Dir això i etzibar el roc fou tot u.

REFLEXIÓ
És una paraula que sento des que sóc menut, no s'utilitza massa, però sempre m'ha agradat. Realment no s'hauria de perdre, té un to com a exòtic.

Salut!

dimarts, 12 de febrer del 2008

Reblinconar

PARAULA
Reblinconar (del DCVB)

v intr.
Fer una giragonsa, una girada en el camí que se seguia (Empordà). «L'animal s'ha espantat i ha reblinconat». (Llofriu)








REFLEXIÓ
Deu fer dues setmanes que vaig sentir aquest mot que, juntament amb blincar, va utilitzar una persona que és nascuda i viu a l'Alt Maresme. No havia sentit mai cap d'aquestes dues paraules, les vaig buscar en un diccionari i no les vaig trobar. Ahir la Núria va escriure un post sobre el Diccionari català-valencià-balear (DCVB o Alcover-Moll per als amics) i em va recordar que potser aquí sí que hi apareixien.

I, efectivament, totes dues estan recollides. No sé quan, però sé que un dia faré servir el verb reblinconar, que trobo molt sonor.

Gràcies, Núria. I gràcies, dav :-)

dilluns, 11 de febrer del 2008

Gínjol


PARAULA
Gínjol


m 1 BOT 1 Fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral.
2 Lliri.

2 més content (o trempat, o eixerit, etc) que un gínjol fig Molt content, trempat, eixerit, etc.

REFLEXIÓ
Tots hem sentit a dir més d'un cop, "Ets més feliç que un gínjol" Sabeu perque es diu això, o d'on ve aquesta frase feta?

dijous, 7 de febrer del 2008

Atzucac

PARAULA
Atzucac (del DIEC)
1 m. [LC] [HIH] [GG] Carreró o camí sense sortida.
2 m. [LC] per ext. La discussió es troba en un atzucac.













REFLEXIÓ
És una paraula que em provoca por, és difícil trobar la solució, dóna tristor, és fosca...

Però si li trec el contingut i la pronuncio m'agrada la sonoritat: ad-zu-cac, ad-zu-cac, ad-zu-cac...

Conec una persona que associo sempre amb aquesta paraula i, actualment, és en un atzucac tot i que espero que ben aviat trobarà la sortida :)

dimarts, 29 de gener del 2008

Xerinola

PARAULA

Xerinola (chirinola) Anglès ni idea

Gresca, tabola, soroll festiu.



REFLEXIÓ

Ha estat una paraula que conèc des que era menut. Sempre m'ha agradat per la sonoritat, i per l'alegría que transmet. No la faig servir sovint, pero quan ho faig, s'enrriuen de mi. Sempre surt algú que li fa gracia, i realment ho entenc, cada cop està més en desús. Així amics que reivindico aquesta paraula! Us animo a utilitzar-la sempre, i a que perduri en el temps.


Salut!