dilluns, 11 de febrer de 2008

Gínjol


PARAULA
Gínjol


m 1 BOT 1 Fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral.
2 Lliri.

2 més content (o trempat, o eixerit, etc) que un gínjol fig Molt content, trempat, eixerit, etc.

REFLEXIÓ
Tots hem sentit a dir més d'un cop, "Ets més feliç que un gínjol" Sabeu perque es diu això, o d'on ve aquesta frase feta?

6 comentaris:

Vier ha dit...

El fruit es veu temptador, però no veig pas que pot tenir a veure amb la felicitat.

Anònim ha dit...

el dialec de la mot del catalá ihan moltes paraules que per a mi no som estraxes ya que les faix servir mol sovin soc la dolors desde girona

Mireia ha dit...

A rac1 a La paraula del dia, van comentar l'expresió i sembla que pot ser perquè la seva fusta es feia servir per fer instruments de vent

Quicu ha dit...

Perdona, però crec que la fotografia és d'un arç blanc i el seu fruit.
A l'adreça següent he trobat la fotografia que has penjat tu i a sobre la del ginjoler. poder es tracta d'una confusió.
salut
Molt interessant el bloc

Xurrito ha dit...

En quicu te tota la raó. El gínjol és com descrius, el ginjoler te unes punxes que fan federat i el fruit és molt saborós, jo en tinc quatre de ginjolers.

maria-rosa ha dit...

Qui va ser el primer que va fer una tenora?
Un senyor del sud de França anomenat Turon, ara fa 150 anys. La tenora només és una copia d'un oboè tenor. Després va passar a dir-se tenor i finalment, tenora. Una tenora és un oboè greu. Turon volia introduir la tenora dins les bandes musicals. En aquella època també hi havia Pep Ventura, de Figueres, que va estructurar la cobla com la coneixem actualment i també la sardana llarga, perquè abans només hi havia la cobla dels Tres Quartans (que eren tres músics tocant quatre instruments: la tarota, el sac de gemecs i el flabiol i tamborí). La coble de Pep Ventura estava composta per onze músics i instruments de l'època. Aquest, van conèixer la tenora i la van incorporar a la cobla.
Moltes persones han intentat fer instruments però pocs ho han aconseguit. Alguns dels millors són aquests: Turon, Soldevila (que era de Figueres i li deien Catroi), posteriorment ve en Llantà (les seves tenores no eren gaire bones però en canvi, els tibles, sí). Després, finalment ve el meu avi, Fidel Pardo.
Com és que el seu avi va començar a fer tenores?
El meu avi en aquella època vivia a Torroella de Montgrí. Va muntar-hi una rellotgeria. Li agradava arreglar tot tipus de coses. Hi van anar uns quants músics de Torroella per arreglar les seves tenores i ell les hi deixava millor que quan ells les hi duien. Llavors, van ser els mateixos músics que li van proporcionar la fusta per fer-ne ell mateix. Es necessita una fusta molt seca, molt especial. El primer que li va proporcionar la fusta, va ser un home anomenat Bou; un músic que tocava en una cobla de Torroella i li va proporcionar el primer ginjoler sec i a partir d'aquí va continuar fent tenores. Aquest Bou era un parent de Vicenç Bou (un famós compositor de sardanes). El meu avi es va traslladar a La Bisbal, ja que els músics li demanaven que els fes tenores.
Aquesta informacio pot ser valida?
salutacións