dimarts, 12 de febrer del 2008

Reblinconar

PARAULA
Reblinconar (del DCVB)

v intr.
Fer una giragonsa, una girada en el camí que se seguia (Empordà). «L'animal s'ha espantat i ha reblinconat». (Llofriu)








REFLEXIÓ
Deu fer dues setmanes que vaig sentir aquest mot que, juntament amb blincar, va utilitzar una persona que és nascuda i viu a l'Alt Maresme. No havia sentit mai cap d'aquestes dues paraules, les vaig buscar en un diccionari i no les vaig trobar. Ahir la Núria va escriure un post sobre el Diccionari català-valencià-balear (DCVB o Alcover-Moll per als amics) i em va recordar que potser aquí sí que hi apareixien.

I, efectivament, totes dues estan recollides. No sé quan, però sé que un dia faré servir el verb reblinconar, que trobo molt sonor.

Gràcies, Núria. I gràcies, dav :-)

3 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Aquí al Baix Penedès no l'havia sentit mai, però sona bé. A veure si entre tots la recuperem.

joan claparols ha dit...

Blincar la fem servir a la Garrotxa quan fas petar un ferro que s'ha gastat amb el temps o l'has trencat per una força excessiva.Amb el "re" a davant,potser és aquest fet superlatiu.A veure si trobes bescambra,que li vaig sentir dir l'altre dia a una velleta molt pudorosa.

eudald ha dit...

sonora dius? ja ho solen tenir això les paraules!

reblincar o rebrincar sí que ho havia sentit...
reblinconar no, però no em sobta.