dijous, 7 de febrer del 2008

Atzucac

PARAULA
Atzucac (del DIEC)
1 m. [LC] [HIH] [GG] Carreró o camí sense sortida.
2 m. [LC] per ext. La discussió es troba en un atzucac.













REFLEXIÓ
És una paraula que em provoca por, és difícil trobar la solució, dóna tristor, és fosca...

Però si li trec el contingut i la pronuncio m'agrada la sonoritat: ad-zu-cac, ad-zu-cac, ad-zu-cac...

Conec una persona que associo sempre amb aquesta paraula i, actualment, és en un atzucac tot i que espero que ben aviat trobarà la sortida :)

8 comentaris:

Chamaerops ha dit...

Gran paraula, que tots hem sentit i pocs coneixíem.

Salut

Anònim ha dit...

Doncs sí, la vida de vegades sembla un atzucac...

Vier ha dit...

Sensacional paraula!

M'ha agradat descobrir aquest blog, el seguiré amb interès. Visca la llengua!

jomateixa ha dit...

Avui he descobert el teu bloc. He de reconèixer que quan llegeixo i em provo alguna d'aquestes paraules em fa molta ràbia, per això et posaré d'enllaç al meu bloc i així et podré consultar de tant en tant.
T'invito a visitar-me.

nur ha dit...

vier: gràcies. És un espai obert a la participació. Em sembla que en Chamaerops (l'amo del bloc) busca contribuïdors: ja ho saps!

jomateixa: gràcies. Un bloc molt interessant sobre llibres recents. Jo també sóc una àvida consumidora de llibres, així que et seguiré de prop.

enric ha dit...

Si pronuncies aquesta paraula a qualsevol país àrab t’entendran ràpidament. Encara que allà el significat és més aviat de carrer o carreró estret.

Nur. També té procedència àrab. O ha estat pura casualitat ?

M’interessa molt aquest blog. El seguiré amb assiduïtat.

Anònim ha dit...

M'ha agradat aquesta proposta de bloc, que trobo que té una certa relació amb el meu: el desig de servar coses que lentament s'encaminen al seu ocàs; en aquest cas mots i expressions.

Curiosament, atzucac ha estat una paraula que he emprat tot sovint entre amics per fer broma o amb l'intenció d'ésser melodramàticament còmic, de manera que mai m'ha provocat aquesta sensació opresiva que descrius. Més aviat, és un mot que em porta a la despreocupada adolescència, a l'època on ni tan sols era conscient que algunes d'aquestes paraules podien estar en perill d'extinció.

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt aquest raconet teu. Em sembla que et seguiré per no perdrem reflexions ;)