dimarts, 29 de gener del 2008

Xerinola

PARAULA

Xerinola (chirinola) Anglès ni idea

Gresca, tabola, soroll festiu.



REFLEXIÓ

Ha estat una paraula que conèc des que era menut. Sempre m'ha agradat per la sonoritat, i per l'alegría que transmet. No la faig servir sovint, pero quan ho faig, s'enrriuen de mi. Sempre surt algú que li fa gracia, i realment ho entenc, cada cop està més en desús. Així amics que reivindico aquesta paraula! Us animo a utilitzar-la sempre, i a que perduri en el temps.


Salut!

diumenge, 27 de gener del 2008

Glicines

PARAULA:
Glicina
Liana caducifòlia de la família de les papilionàcies, de tiges robustes, fulles pinnaticompostes, flors d'un blau violeta o blanques, en grans raïms pènduls, i llegum pilós originària de l'Àsia Oriental i cultivada en pèrgoles i murs (Wisteria sinensis o Glycine sinensis).











Exhibició de glicina (Oriol Lladó)

REFLEXIÓ

Les glicines són unes flores precioses, com es pot veure a la foto de més amunt. Vaig aprendre aquest substantiu i molts d'altres noms de flors i plantes llegint Mercè Rodoreda. Coincidint amb l'Any Rodoreda, em proposo recuperar algunes d'aquestes paraules que jo, com a urbanita que sóc, desconec força.

divendres, 25 de gener del 2008

Espicossar

PARAULA
Espicossar(Picotear)
En anglès no se pas com es diu, si algú ho sap.

Picar, les gallines i altres ocells, els grans, les pedretes, etc, que troben a terra.

REFLEXIÓ
Realment, és un paraula que m'ha sorpès, doncs sempre deia mira com menjen les gallines. Realment és una paraula que no he sentit mai. I ara que l'he conegut, he volgut compartir-la amb vosaltres, així podem aumentar el nostre vocabulari, i que no ens agafi per sorpesa.

Salut

dimecres, 23 de gener del 2008

CARCANYOL


PARAULA

Carcanyol és una paraula que vaig conèixer en venir-me a les mans una novel·la, en traducció al castellà, de Caterina Albert (Víctor Català) que desconeixia que existís. La versió en castellà tenia el títol de La enjuta. No tenia ni idea de què era una "enjuta".

Segons el diccionari castellà "enjuta" en llengua catalana era un "carcanyol". Tampoc tenia ni idea de què era un "carcanyol".
Un carcanyol és segons el nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: l'espai lateral i inferior d'una volta comprès entre l'extradós de la volta i el de les voltes contigües o les prolongacions dels murs sobre els quals recolza la volta.

REFLEXIÓ:

Aquest espai, en una casa amb voltes, és el que antigament s'aprofitava per amagar-hi peces de valor, diners,... donat que al damunt hi havia el terra de rajols.

dilluns, 21 de gener del 2008

Tots tenim una identitat

PARAULA
Identitat (identity, identidad)
Atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora i sota el mateix respecte, no ésser.

REFLEXIÓ
Tots tenim la nostra propia identitat, i no voldirem sota cap concepte perdre-la en part o totalment.
Perquè els polítics, s'entesten en utilitzar les identitats dels seus ciutadants per confronta-los, enlloc de dedicar-se a governar? Crec que hauria d'estar penat que aquests representants del poble poguesin ser empresonats, cada cop que els i surten barbaritats per la boca, respecte els ciutadans. Això no se pas com ho arreglarem, crec que no té remeï. I vosaltres creieu que n'hi ha alguna?

divendres, 18 de gener del 2008

Amb temps, tot acaba al seu lloc

PARAULA
Temps (time, Tiempo)
Durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d'una manera contínua i uniforme i que hom mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions, etc.

REFLEXIÓ
Temps és el que em fa falta per escriure cada dia, i la veritat ara no en tinc massa. Però bé, seguirem aqui les reflexións. Us convido a tots a formar part.
Bé temps és el que cal perquè tot acabi al seu lloc. Perquè deixin de burxar als catalans, perquè ens deixin en pau amb les nostres punyetes, que per ells són rucades, i per nosaltres molt importants, com la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre país.
Quan ens deixaran segregar-nos?
Quan ens respectaran?
Quan ens deixaran governar-nos?
Quan serem un país lliure?

Bé la veritat és que el que ens fa falta a tots és paciència, i aconseguir que els catalans tinguem la imortalitat, i si més no, viure cent anys més, així ens en podrem enriure d'aquells que ens fan la guitza, i potser aconseguirem ser un país lliure. Però ens calen molts anys.

Bë fins aviat amics
SALUT!

dimarts, 15 de gener del 2008

Els catalans som una gran família

PARAULA
Família (Family, familia)
Unitat social formada per un grup d'individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.

REFLEXIÓ
Crec que la imatge de la sagrada Familia, ens unaix a tots com a catalans, i esperem que ara no acabi ensorrada. Però al final, tots plegats, com diu la definició, acabem formant una família per afinitat. I jo em sento orgullós de formar part d'aquesta família, i espero que perduri en el temps i formi part d'una de les moltes cultures milenaries que hi ha a la terra, perque la cultura catalana, farà mil anys més amb la col·laboració de tots els catalans.

I si voleu formar part de la familia d'aquest blog, i colaborar amb les vostres paraules, no teniu més que dir-ho, possiblement aviat serem dos. ;)

Salut!

dissabte, 12 de gener del 2008

Busco AJUDA per mantenir el blog


PARAULA

Ajuda (Help,ayuda)
Acció d'ajudar; socórrer (una persona mancada de recursos).



REFLEXIÓ

Al llarg de la vida tots necessitem ajuda, per a aconseguir alguna cosa, per a tirar endavant, per tenir temps de fer segons què. De fet necessitem ajuda desde que naixem, per a aconseguir aliment, per aprendre a caminar, ....


Jo ara per aconseguir mantenir aquest blog necessito de la vostra ajuda. Busco persones que vulguin penjar una paraula i una reflexió. Evidentment quan us vagi bé. Us dono accés al blog, i podem fer un dia a la setmana cadascú, pot ser qualsevol paraula.

dimarts, 8 de gener del 2008

La vida és música

PARAULA
Música (music,música)
Art que s'expressa mitjançant l'ordenació dels sons en el temps

REFLEXIÓ
Si gaudim de la vida com gaudim de la música, i ens prenem la vida com una obra musical; no hi haurien tantes crispacions, tants recels ni parlant clar i en català, tanta mala llet. I la gent no es dedicaria a discutir si aquí s'ensenya en català o en castellà o en xinès mandarí. Ja que el que és important, és que els menuts, que el que fan és aprendre, l'únic que han de fer és adquirir coneixements, i jo crec que això continua igual de bé. No trobeu que és necessari que el sistema educatiu segueixi com està? Jo al igual que molts catalans, he après en un sistema educatiu, que no m'ha deixat aïllat del món, ja que sóc capaç de parlar en castellà o en català indistintament. Crec que els polítics se'ls hauria de jutjar i condemnar, cada cop que crispen a la gent. I se'ls hauria de callar amb una garjola. No desnaturalitzem les coses.

Salut i força!

dilluns, 7 de gener del 2008

Lliçó de vida

PARAULA
Lliçó(Lesson,Lección)
Ensenyament d'una disciplina acadèmica donat per un mestre a un o més alumnes en una sessió.

REFLEXIÓ

Un correu electrònic que he rebut del Jaume, del blog Para historias colores, ha estat permi en sí una llicço de com hem de actuar els catalans, o com a mínim intentar-ho. No m'allargaré més ja que el text és en ell mateix llarg. Jo només us diré que intentaré fer-ho. I que està extret pel que m'ha dit d'un fórum, no és seu. Gaudiu-ne!


SEMPRE PARLO CATALÀ

(Experiències aportades al fòrum CATALÀ SEMPRE)


Jo fa 10 anys que parlo sempre en català a tothom, arreu dels Països Catalans.

L'experiència ha estat, sense pal·liatius, extraordinàriament bona! En contra del que es diu tot sovint, parlar en català arreu i amb tothom no només és possible, sinó francament gratificant. I no visc a Olot ni a Banyoles: visc a Barcelona, i faig vida al Poble Sec i al Raval, on a hores d'ara ben bé la meitat dels habitants són immigrants recents, i encara de l'altra meitat la majoria són castellanoparlants. Els catalanoparlants nadius hi som una migrada minoria. Però viure en català és possible: jo ho he pogut comprovar dia a dia, al llarg d'una dècada. Com ho he pogut comprovar també a llocs que d'entrada semblarien inversemblants, com ara Montcada i Reixac i Alacant.

He tingut algunes experiències positives, i d'altres de negatives, però tampoc no voldria ara perdre'm en anècdotes. M'agradaria, en canvi, comentar alguns aspectes generals que penso que podrien ser d'utilitat.

Després de deu anys m'he anat fent normes bàsiques que em faciliten tenir les coses clares i no desviar-me del meu objectiu de contribuir a la supervivència de la nostra llengua -que d'això i no de res més es tracta. Són les meves guies, i cadascú es fa les seves, és clar, però m'agradaria compartir-les per si són d'interès per algú.

1) Parlo sempre en català a tothom, facin la cara que facin, tinguin el color que tinguin, responguin com responguin. Només faig excepció amb els turistes, i només si ells fan evident que no m'entenen i sol·liciten una altra llengua: si no, els parlo en català. És sorprenent la de coses que entenen els turistes si s'acompanyen amb gestos i amabilitat. Però tot aquell o aquella que visqui aquí, fins i tot si acaba d'arribar -corregeixo: sobretot si acaba d'arribar, només em sentirà parlar català des del primer dia. Si ho faig així, he comprovat que mai no s'estranyen ni mai em demanen que canviï. Curiós, oi?

2) Mai comento ni dic res sobre la llengua que els altres parlen: els altres que parlin el que vulguin, mentre a mi em respectin la meva llengua. Ni tan sols els animo a que parlin català, deixo que siguin els fets que parlin per mi, i penso que és molt més potent que em sentin parlar català sense que els pressioni que no que els intenti convèncer.

3) Quan algú que fins ara no ha parlat català s'atreveix a fer-ho, faig cara de pòquer i segueixo parlant normal com si res: no em meravello ni els adulo dient falsament que el parlen molt bé. Ni tan sols comento el fet. Sembla contradictori, però he comprovat que aquesta és la millor resposta, això sembla que els dóna seguretat i els anima a seguir. En canvi quan en feia escarafalls, i em mostrava content del canvi, o ho comentava amb d'altres davant d'ells, etc., això tendia a avergonyir-los: els "fa tall" i de seguida ho deixen córrer i tornen al castellà. (De fet, ben mirat no ho és, de contradictori: si afirmem que el normal seria que tothom parlés en català, inclosos els nouvinguts, per què en fem escarafalls? Fent-los festes només demostrem que, de fet, no ho és gens de normal, ni tan sols per a nosaltres, i ells ho capten de seguida! A ningú no li agrada ser un ninot de fira...)

4) No m'enfado mai, ni discuteixo mai sobre si tinc o no dret a parlar català. És una qüestió que no està en discussió, i punt. Els drets no es discuteixen, s'exerceixen. Si algú m'intenta provocar, senzillament no responc: si em pressiona molt, li dic que potser té raó, o potser no. I prou. Una sortida molt útil en aquest sentit és dir senzillament: "Si tu ho dius..." seguida del silenci. És pura màgia!
Ah, i sobretot, sobretot, mai discuteixo en castellà el meu dret a parlar català: fer això és haver perdut la discussió abans de començar.

5) Quan algú fa conyeta sobre el meu català, els responc amb la mateixa moneda, tombant la truita. Per exemple, uns paquistanesos del barri al principi reien quan m'hi dirigia en català, tot dient "hi hi hi, catalan, hi hi hi"...i jo els responia sempre dient, en to burleta "hi hi hi, urdu, hi hi hi"... I la conyeta es va acabar ben aviat.
Avui no diuen res, i un d'ells m'ha començat a parlar en català! Si no veig manera de tombar la truita, senzillament no responc, com si sentís ploure.

6) No tolero els "intèrprets" ni els intermediaris. Ja sabeu: aquells que quan et senten parlar en català amb un immigrant es fiquen pel mig i et critiquen perquè "pobrets" ells no en saben, o els que tradueixen el que dius al castellà, tots cofois de ser més simpàtics, "oberts i solidaris" que tu, etc etc. Amb aquesta gent sí que no tinc cap mena de mirament, i els faig saber, molt seriosament -sempre sense enfadar- me ni discutir- que jo ja sóc grandet i que ja em defenso tot solet pel món, o bé els dic que el meu interlocutor sembla prou intel·ligent, que aquesta conversa és entre ell i jo, i que em sembla una falta de respecte que el tractin de subnormal com ho estan fent.
Res més, amb això sol haver-n'hi prou. La immensa majoria de les vegades, el "traductor espontani" ho deixa córrer, i l'immigrant ho agraeix: probablement no dirà res, però somriurà mentre ignora al "salvador" espanyolista. No és broma, proveu-ho!

7) Quan algú em diu que no entén el català, responc amb una senzilla pregunta, i sempre amb amabilitat: "Per què?" Això normalment li trenca totes les defenses, es queda de pasta de moniato perquè no s'ho espera, és probablement la primera vegada que li ho pregunten així sense embuts. Però gairebé mai s'ofèn, si no és que es tracta d'un militant anti-català, que sol defensar-se amb el rotllo de "estamos en España y a mi nadie me puede obligar bla bla bla". I jo els dic, novament amb tota amabilitat, que té raó, que ningú no els pot obligar a tenir més cultura de la que tenen. I és quan s'enfaden per això que ja els tinc enganxats: "Ho veus, com sí que m'entens?" I si es posen molt idiotes, passo d'ells: adéu, ja trobaré un altre bar, botiga o el que sigui on la gent sigui més educada, i els ho faig saber mentre me'n vaig. Pel que fa als que realment no entenen el català perquè porten molt poc temps aquí o veritablement no han tingut oportunitat d'estar- hi en contacte, normalment no s'enfaden i responen explicant-ho amb naturalitat. I aleshores la meva resposta, en català sempre, és "bé, sempre ets a temps per començar, no?" o "tranquil, ja l'aniràs entenent, és molt fàcil", o alguna cosa per l'estil. I un somriure. I aleshores segueixo amb allò que havia començat -demanar un cafè o el que sigui- acompanyat de gestos. I ho repeteixo tantes vegades com cal, sempre sense enfadar-me: la immensa majoria de la gent m'acaba entenent o crida algú que m'entengui. Quan això passa, no m'oblido mai de dir adéu amablement al nouvingut. Si més no, així aprèn les seves primeres paraules en català: "adéu i gràcies"!

Doncs aquestes són les meves normes o guies generals per poder sobreviure en català. A mi em van força bé, espero que a algú li puguin ser útils. Agrairia saber altres tècniques o guies que feu servir vosaltres que jo pugui aplicar.

divendres, 4 de gener del 2008

Acabarem tots malalts

PARAULA
Malalt (Sick, enfermo)
Afectat de malaltia, mancat de salut.


REFLEXIÓ
Bé, no se que passa en aquest país que sembla que tots estem malalts. I no parlo només de refredats, o grips. Sinó d'una enfermetat consumista que ens agafa a tots en aquesta época. Sembla que el món s'ha tornat boig, i que la crisis de la que tothom parla s'ha esfumat per uns dies, per donar pas a la buidada de comptes corrents més gran de la història. I és que d'aquí a cuatre dies, la gent començarà a estirar-se el pèl perquè no arriba a final de més i perque tot està molt clar. I raó no els hi faltarà, doncs tot està pels núbols, pero el seny l'han perdut.

Bé familia, que tingueu molta Salut i que els "Reis" us buidin bé la cartera, o sino ja sabeu, SENY!

dimecres, 2 de gener del 2008

L'odi pot ser tant gran?



PARAULA
Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú. Repugnància o aversió profunda per alguna cosa.


REFLEXIÓ
Com pot haver despertat un odi tant profund a Kenya Com pot ser que la gent s'uneixi per treure la vida a una altra persona, a base de cops de bastó. Com pot ser que aquest matí em llevi del llit i veig a les noticies com una persona mor a mans d'unes altres a cop de bastó. Què està passant al món. Què està passant?
Que tingueu un bon dia, jo no crec que pugui després d'haver vist això.
Salut!

dimarts, 1 de gener del 2008

Any nou, vida nova


PARAULA
Any (Year, año)
Un any és el període de temps que triga la Terra en fer una revolució al voltant del Sol.


REFLEXIÓ
Començant un any nou, hem de tenir esperança nova, en aquest període que comencem. I esperar que aquest any, la resta d'espanyols ens tractin com a mínim com a espanyols, i no ensdiscriminin. Som una nació, i tenim dret a mantenir la nostra cultura, tradicions i identitat.

Que provi, salut!